.png)
Entradas
日本国…el país de l'origen del sol
La Filharmònica de la Ràdio NDR (Hannover) ja va realitzar dues exitoses gires per Japó sota la direcció de Eiji Oue en els anys 2004 i 2006. Aquesta tercera gira, 21-28 de juny, va ser el comiat del sortint director. L'itinerari va comprendre cinc ciutats i sis concerts: Osaka, Hiroshima, Nagoya, Shizuoka i Tòquio. Per als caçadors d'autògrafs així com per la premsa japonesa hi ha alguna cosa especial que un "fill del país" hagi donat el salt al idolatrada centre de la cultura occidental. El fet que Eiji Oue lideri una excepcional orquestra europea i la seva àmplia capacitat per dirigir els grans compositors des Beethoven a Wagner fan que se li admire profundament al Japó.
El públic d'Osaka
A la sortida dotzenes d'admiradors es van reunir després del concert i van esperar pacientment a la calor xafogor per aconseguir un autògraf d'Eiji Oue. Una noia que va amb freqüència als concerts de Oue amb l'Orquestra Filharmònica d'Osaka diu: Va ser meravellós, en particular m'ha agradat la qualitat del so, m'ha impressionat moltíssim. El mestre Oue és molt petit però la seva música és gran. Un estudiant amb el seu estoig de violí a l'esquena comenta: La 9a de Mahler és certament llarga però avui no m'ho ha semblat. Vaig trobar especialment que el contacte entre Eiji Oue i l'orquestra era molt bo. Una senyora major encara té llàgrimes als ulls: M'ha commogut tant que havia de plorar. Espero que l'orquestra torni aviat.
L'admiració dels fans i músics d'Osaka al “seu Eiji" es demostra amb uns petits ninots que ha fet l'Orquestra Filharmònica d'Osaka i que representen al mestre amb el seu frac i batuta. Els músics de Hannover van ser obsequiats amb aquests ninots com a record del seu gran èxit.
L'adéu a una era
Tòquio, una nit plena d'emocions. L'últim concert de Eiji Oue com a director titular de la Filharmònica de la Ràdio NDR que es va celebrar al Suntory Hall, una de les millors sales de concerts, interpretant la 9a Simfonia de Mahler, obra que segons Oue parla de comiats però també de nous començaments. Una discogràfica japonesa va gravar aquest concert per a un CD. El llarg i càlid aplaudiment al final no parava ni tan sols quan l'orquestra ja havia abandonat l'escenari; Oue va tornar sol a l'escenari un cop més per rebre els aplaudiments i ovacions de un públic entregat.
A continuació Eiji Oue va convidar a sopar a tota l'orquestra. Els regals que es van intercanviar demostren la intensa relació que existeix entre els músics i el seu director. L'orquestra li va regalar un anell adornat amb una miniatura d'una partitura i una batuta. Fins i tot els músics de reforç tenian regals: les guies turístiques de totes les ciutats de les que procedeixen amb una invitació perquè Eiji Oue les visiti. Per la seva banda Oue també tenia preparada una sorpresa, una samarreta per a cada músic amb la inscripció “NDR. Thank you for 11 years. To be continued…” (Gràcies per 11 anys. Continuarà). Cadascuna d'aquestes samarretes va ser signada pel mestre que va aprofitar l'oportunitat per expressar unes paraules d'agraïment a cadascun dels seus 100 músics. Va ser una gran celebració de la culminació de la gira i de “l'era Oue". Eiji Oue continuarà associat a l'orquestra com a Director Emèrit.
font: http://www.ndrkultur.de/programm/rphontourindex100.html
 |  |  |
 |  |  |
 |  |  |
日本国…el país del origen del sol
La Filarmónica de la Radio NDR (Hannover) ya realizó dos exitosas giras por Japón bajo la dirección de Eiji Oue en los años 2004 y 2006. Esta tercera gira, 21-28 de junio. fue la despedida del saliente director. El itinerario comprendió cinco ciudades y seis conciertos: Osaka, Hiroshima, Nagoya, Shizuoka y Tokio. Para los cazadores de autógrafos así como para la prensa japonesa hay algo especial en que un "hijo del país" haya dado el salto al idolatrado centro de la cultura occidental. El hecho de que Eiji Oue lidere una excepcional orquesta europea y su amplia capacidad para dirigir los grandes compositores desde Beethoven a Wagner hacen que se le admire profundamente en Japón.
El público de Osaka
A la salida docenas de admiradores se reunieron después del concierto y esperaron pacientemente en el calor bochornoso para conseguir un autógrafo de Eiji Oue. Una joven que va con frecuencia a los conciertos de Oue con la Orquesta Filarmónica de Osaka dice: Fue maravilloso, en particular me ha gustado la calidad del sonido, me ha impresionado muchísimo. El maestro Oue es muy pequeño pero su música es grande. Un estudiante con su estuche de violín a la espalda comenta: La 9ª de Mahler es ciertamente larga pero hoy no me lo ha parecido. Encontré especialmente que el contacto entre Eiji Oue y la orquesta era muy bueno. Una señora mayor todavía tiene lágrimas en los ojos: Me ha conmovido tanto que tenía que llorar. Espero que la orquesta vuelva pronto.
La admiración de los fans y músicos de Osaka a “su Eiji” se demuestra con unos pequeños muñecos que ha hecho la Orquesta Filarmónica de Osaka y que representan al maestro con su frac y batuta. Los músicos de Hannover fueron obsequiados con estos muñecos como recuerdo de su gran éxito.
El adiós a una era
Tokio, una noche plena de emociones. El último concierto de Eiji Oue como director titular de la Filarmónica de la Radio NDR que se celebró en el Suntory Hall, una de las mejores salas de conciertos, interpretando la 9ª Sinfonía de Mahler, obra que según Oue habla de despedidas pero también de nuevos comienzos. Una discográfica japonesa grabó este concierto para un CD. El largo y cálido aplauso al final no cesaba ni siquiera cuando la orquesta ya había abandonado el escenario; Oue regresó solo al escenario una vez más para recibir los aplausos y ovaciones de un público entregado.
A continuación Eiji Oue invitó a cenar a toda la orquesta. Los regalos que se intercambiaron demuestran la intensa relación que existe entre los músicos y su director. La orquesta le regaló un anillo adornado con una miniatura de una partitura y una batuta. Incluso los músicos de refuerzo tenían regalos: las guías turísticas de todas las ciudades de las que proceden con una invitación para que Eiji Oue les visite. Por su parte Oue también tenía preparada una sorpresa, una camiseta para cada músico con la inscripción “NDR. Thank you for 11 years. To be continued…” (Gracias por 11 años. Continuará). Cada una de estas camisetas fue firmada por el maestro que aprovechó la oportunidad para expresar unas palabras de agradecimiento a cada uno de sus 100 músicos. Fue una gran celebración de la culminación de la gira y de la “era OUE”. Eiji Oue continuará asociado a la orquesta como Director Emérito.
fuente: http://www.ndrkultur.de/programm/rphontourindex100.html
5 comentarios:
Després de llegir aquests articles comprenc que Eiji Oue no es pronunciï sobre el tracte denigrant del qual ha estat objecte per part dels directius del l'OBC i de sectors de la premsa. Un artista que és venerat d'aquesta manera no necessita malgastar la seva energia amb mediocres i ignorants que no han sabut o volgut apreciar el seu talent.
Fa vergonya que Catalunya doni aquesta imatge de república bananera davant del món, i que l'OBC sigui percebuda com una orquestra problemàtica, com diu Pérez Senz (on era aquest periodista quan calia defensar al mestre?)
Fins que els polítics que han comès aquest atropellament no siguin apartats del la vida musical del nostre país, amb Joan Oller al capdavant, mai no tindrem una orquestra de gran nivell ni assolirem el nivell cultural de països com Alemanya .
Almenys em consola pensar que el mestre s'emportarà un bon record del seu fidel públic i dels músics que li han donat el seu suport i estima.
El senyor Pérez Senz estava esperant a veure per on anaven els trets quan va començar la vergonyosa campanya mediàtica contra el mestre Oue impulsada per Oller i Alfaya amb la connivència d'alguns crítics, especialment Jorge de Persia. Pérez Senz va esperar, com la majoria de crítics, a veure fins on arribava la campanya. Hi havia massa interessos en joc. Només tres crítics escriuen de la temporada a BCN a 'Scherzo' (Pérez Senz, Vilardell i Guerrero. Últimament s'hi ha afegit Pujol). Als diaris l'oferta tampoc no molt gran: dos a La Vanguardia (Persia i Radigales), dos a l'Avui (Cester i Casanoves), dos a El País (Pujol i Fancelli), un a l'Abc (Haddad). Molt poca oferta per a uns crítics que en la seva immensa majoria són melòmans amb nul·la experiència com a músics professionals. El de la crítica és un món petit que està molt vinculat al dels gestors cuturals, que solen compartir amb els crítics, entre altres coses, la seva inexistent vinculació amb la música real -la que es fa dalt dels escenaris, no la que es programa als despatxos-. Oller i Alfaya van decidr carregar-se el mestre Oue a partir del concert de la Tercera de Mahler, la primavera de l'any passat. Jorge de Persia va ser el primer que a disparar i ha estat des de llavors el principal franctirador d'Oller i Alfaya amb un seguit de crítiques escandalosament injustes. Tots els altres s'hi han apuntat o bé han callat -amb l'única excepció de Cester, l'únic que ha mantingut una certa dignitat- per mantenir un plat de llenties -o unes notes de programa al proper concert...
A Jorge de Persia le hemos visto en los conciertos sentado en platea al costado de Alfaya y también juntos en el bar del Auditori, el que dice que son conspiraciones imaginarias o es tonto o tiene algo que ocultar. Estos críticos de pacotilla no tienen la más mínima ética profesional. A ver qué hacen con González, lo que dicte Oller, está claro.
A J.L.Cerdà:
Eiji Oue no sé pas si a Hannover ha tingut les mostres d'estima com les del Auditori de Barcelona.
Que els gestors de l'OBC siguin uns mediocres i la majoria dels crítics hagin jugat al que més els hi convenia, no vol dir que el mestre Oue no se'n hagi adonat que Barcelona no és pas una República Bananera, que se lha estimat i agraït la feina feta.
Jo no tinc aquesta impressió, ans el contrari, per primera vegada en la meva vida musical barcelonina al voltant de l'OBC, he vist el públic reaccionar davant les injustes crítiques i el mal tracta per part de la directiva.
Al mestre Oue encara li queda una temporada, per cloure de manera brillantíssima una titularitat plegada d'entrebancs.
Ell hagués hagut de reaccionar, però el seu distanciament no ens ha ajudat gens a aquells que ens hem deixat les mans per aplaudir, les goles per bravejar i els dits per escriure a favor del encara nostra director.
Como diría mi hijo adolescente, este blog es cojonudo!!
Pablo González es un director novato y lo va a tener complicado para estar a la altura de Eiji Oué que es un magnífico director con carrera internacional y que desde el primer día ha tenido el aprecio de los músicos y el público.
Músicos, os deseo mucha suerte con el próximo director y que os pongan un buen gerente que por lo que sabemos el saliente ha sido bastante perjudicial para la OBC.
Iván Vallejo
Publicar un comentario en la entrada